Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquest blog està dedicat a tots els pintors de l’escola d’olot i la seva preuada obra. Aquí trobareu olis de diversos autors d’olot i d’altres que hi han vingut a inspirar-se amb els seus increïbles paisatges. Gaudiu d’una plàcida visita!
Pren importància perquè es tracta de l'aparició d'una escola catalana de paisatge similar a l'escola paisatgística de Barbizon. El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila, format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina. Després d'unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació: les múltiples versions del paisatge d'Olot, en què el tractament de la llum i les variacions cromàtiques són elements importants. L'Escola d'Olot va prendre el paisatge de la Garrotxa com a font d 'inspiració per a la seva obra, però amb llibertat d'estil. Els quadres de Vayreda atragueren l'atenció d'altres artistes com Barrau, Galwey, Brull, Masriera, Urgell, Casas, Rusiñol i altres que anaren a Olot i pintaren també aspectes d'aquest paisatge.
La tradició artística d'Olot fou recolzada amb la fundació de l'Escola d'Art d'Olot l'any 1783 pel bisbe Tomàs de Lorenzana, i també per la creació de tallers dedicats a la reproducció d'imatges religioses. El primer taller que es dedicà a aquesta tasca, “El Arte Cristiano” fou fundat l'any 1880. La indústria d'imatgeria religiosa es va estendre notablement a partir del 1900 a Olot i es va convertir en una important activitat econòmica de la ciutat. Actualment l'antiga fàbrica del Arte Cristiano s'ha convertit en el Museu dels Sants.
L'escola s'institucionalitzà amb la tasca pedagògica del pintor Josep Berga i Boix, director del Centre Artístic-Cultural d'Olot —fundat per Vayreda (1869)— i, més tard, director de l'Escola Pública de Dibuix (1877-1914). Les exposicions anuals organitzades primer pel Centre i després per altres entitats olotines ajudaren a difondre aquesta pintura.
També a les aules de l'Escola Pública de Dibuix -anomenada des del 1939 Escola de Belles Arts i Oficis- s'han format sota la direcció d'Ivó Pascual (1914-1936), Martí Casadevall (1932-1951), Bartomeu Mas i Collellmir (1961-1969) i, en l'actualitat, de Joan Vilà i Moncau, nombrosos artistes que per llurs realitzacions han donat continuïtat a l'escola. Les exposicions anuals realitzades des del Centre Artístic i més tard per altres entitats olotines, com el Centre Catalanista, ajudaren a difondre el moviment. Hom podria mencionar d'entre una nombrosa llista diversos continuadors com Josep Berga i Boada, Josep Clarà, Melcior Domenge, Josep Pinós, Joaquim Farjas, G.Devesa, R.Llimona, Joaquim Marsillach, Pere Gussinyé, Vicenç Solé, Lluís Gómez, Sebastià Congost, Àngel Codinach, Jordi Curós i Marià Oliveras.
Los humedales (els aiguamolls) en las afueras de Olot: La Moixina y La Deu.
ResponElimina"La Moixina d’Olot és un paradís natural situat a les portes de la ciutat d’Olot, a la comarca de la Garrotxa. Aquesta àrea humida ofereix una oportunitat única per escapar de l’ambient urbà i connectar amb la natura en tota la seva esplendor.
Els aiguamolls de La Moixina es formen per l’aflorament continuat d’aigües subterrànies principalment de la font de la La Deu i de la font de la Moixina. Aquest volum d’aigua permet que es mantingui un ecosistema ric en biodiversitat.
És l’hàbitat d’una gran varietat d’espècies vegetals i animals. Arbres com els roures, els pollancres i els salzes, conviuen amb una diversitat de més de 800 espècies d’herbes, molses i falgueres. A més, és un lloc privilegiat per a observar ocells com ara ànecs, bernats pescaires, mallerengues, pardals i martinets blancs, entre altres espècies.
La Moixina sempre ha sigut un punt neuràlgic per la gent d’Olot. En el passat s’hi concentraven per gaudir d’activitats culturals com cine a l’aire lliure o trobades de dansa popular. L’entorn natural també va ser punt d’inspiració per a molts pintors del moviment paisatgístic olotí. Podem trobar un gran nombre de pintures [de Joaquim i Francesc Vayreda, Enric Galway, Francesc Galobardes, ...] que plasmen la vida natural i humana d’aquest espai màgic."
Font: Vol de Coloms, 14 de febrer 2024
URL: https://voldecoloms.cat/la-moixina-dolot-un-tresor-natural-a-la-garrotxa/